Tailandia

Tailandia

 
Turísticament molt fàcil: si us agrada caminar per la muntanya teniu el nord amb la vegetació desbordant de la jungla, si sou més de plantar la tovallola i relaxar-vos teniu el sud amb un munt de platges paradissíaques i si en canvi heu anat a Tailandia per follar barato, teniu les putes i els/les ladyboys a Bangkok i Pattaya.

I és que Tailandia ofereix moltíssimes temptacions al viatger i això ha fet que haguem de vigilar molt amb els diners per no sortir-nos de pressupost. Les nostres temptacions han estat dues: menjar i beure.

Comencem per la segona que la llista és més curta: cervesa. Tailandia té supers!!! Això vol dir que pots comprar cervesa al mateix preu que els tais i no al preu caríssim dels restaurants. I l’altre vici a controlar ha estat el menjar. El menjar tai està boníssim! Des d’arrossos, sopes, noodels, pad thai (noodels fregits), carns i peixos a la brassa, verdures en salsa d’ostra, fruites tropicals, postres com el mango stik rice… la llista és llarguíssima. Hauriem dinat i sopat dues vegades! L’hora de jalar era dels millors moments del dia, trobarem a faltar el menjar tailandés.

 
 
En algun lloc haviem llegit que Bangkok s’odia o s’adora. Nosaltres sóm del segon grup, no trobem motius per odiar-la, mola moltíssim!! Amb el seu aire a Blade Runner (com diu el meu sogre), els seus passejos pel Chao Praya en llanxa ràpida, les cervessetes a Kao San Road amb tots els guiris, la seva Chinatown amb centenars de productes extranyíssims, el Palau Reial, el Wat Pou i el Wat Arun, la demostració d’extracció de verí de serp per fer antidots… la llista és practicament infinita. De fet, ens vem passar més d’una setmana allà i això va fer que després anéssim una mica de cul per veure la resta de Tailandia sense que ens caduqués el visat.
 
 
 
Per parlar-vos d’un lloc on la gent no acostuma a anar ho farem de Canchanaburi. Una mica al nord de Bangkok trobem un petit poble amb el famós pont sobre el riu Kwai. Impressiona i fa de pensar estar en un lloc destacat de la segona guerra mundial on hi van deixar la vida milers de persones, a vegades cal anar a fora per adonar-se d’aquestes coses quan a casa nostra mateix tenim centenars de llocs similars sense importar el nombre de morts. A vegades el cinema alliçona a més d’entretenir, només espero que qui hagi vist la pel.licula hagi aprés alguna cosa més que una tornada per xiular.
 
 
Si destaquem un lloc de platja triem Tonsai, es tracta d’una platja envoltada de penya-segats i formacions kàrstiques a la que només s’hi pot accedir per barca. Això fa que sigui una platja gens massificada i que doni la sensació d’estar en una petita illa deserta. Els preus al sud de Tailandia eren massa cars per nosaltres i per desplaçar-te a diversos llocs no existeix transport públic, això t’obliga a contractar l’excursió a través d’una agència de viatges a un elevat preu. Ens va pasar a Phi Phi i a Maya Beach on voliem veure les platges de la pel.lícula La Playa (la del Di Caprio) i James Bond. Per tot això, farts de pagar per tot ens vem plantar, literalment, la Laia em va convèncer i vem plantar la nostra tenda a la sorra. Vem pasar tres dies collonuts.
 
 
 
 
Tailandia també té un munt de Parcs Naturals on fer trekkings. Nosaltres en vem visitar dos: Erawan i Kao Sok. El primer és un conjunt de set cascades en un riu d’aigues cristalines ple de rusos amb banyadors de colors flosforescents, apasionant. Per sort vàrem saber trobar un lloc apartat del riu per pasar una estona tranquil.la estant sols. I en el segon vem fer una excursió d’un dia a través de la jungla. Impressionen els seus sons, amb els micos gibons i els bambús alts com arbres.
 
 

Bé, aquí ho deixem! En el proper capítol tindrem un munt de fotos de temples tailandesos i després ve Birmania!!

Kropunkaaaa!!!

 
 

 

The Grass Van

 

I estavem tant aburrits esperant un bus local tailandés que fins i tot ens haviem assegut sobre les motxilles quan de sobte sento que ens pita un cotxe i s’atura. Em giro perquè estava d’esquenes a la carretera i… no és un cotxe! És la Grassvan!! Flipa!!
Dins d’aquesta obra d’art amb rodes van tres alemanys, la Karol, en Tobi i el seu fill Max. Ens pregunten cap a on anem i resulta que cap al mateix lloc que ells, així que sense haver estat fent autoestop ens trobem dins de la seva furgo asseguts en el seu llit i camí d’on voliem anar sense haver de pagar. Mola!
 
Vem passar el dia xerrant i vagarejant pels voltants d’un llac en el que voliem fer un tour en barca. Al final vem deixar-ho còrrer per ser massa car. Com que al dia següent també anem cap al mateix lloc s’ofereixen a seguir portant-nos, perfecte.
Anem a buscar un lloc tranquil on aparcar la Grassvan i plantar la nostra tenda per passar la nit. Arribem a un riu, aparquem i preguntem a uns tais que estan per allà si no molestem i si ens podem quedar. Ens diuen que sí, que cap problema i ens ofereixen una caseta de fusta on ells guarden eienes i estris de pesca perquè dormim allà arraserats sense haver de plantar la tenda. Resulta que són els propietaris d’unes petites piscifactories que hi ha en aquella alçada del riu.
 
 
En Tobi els hi pregunta si saben on anar a sopar i els comenta que si és que no… perquè no fer uns peixos a la brassa? Els tais es van animant sense que ens n’adonem molt de quina una en tramen. Després d’una conversa poc clara acabem a la part de radera de la seva ranxera amb tres peixos gegants camí de casa seva.
 
 
Ens conviden a sopar!! Qué wai! Però no només hi havia peix, al final a taula hi havia mitja dotzena de plats diferents. Hi havia un arrós que ens va tornar boigs… i per regar-ho tot unes cervesses Chang! Vem estar xerrant amb la familia i vem rematar la nit amb un fantastic karaoke que tenien els tais!! Jajajaja. Molt friky!

La tenda la vàrem plantar en el jardí de la casa i vem dormir estupendament. Va ser un dia collonut!

Ah! La Karol, en Tobi i en Max estan de tornada cap a casa després de cinc anys viatjant i visquen a Australia, allà van comprar la Grassvan i tornaran conduint fins a Alemanya. Es financien una part del viatge venen olis naturals i productes fets a mà.
 
 

Per si us interesa informar-vos, seguir la seva aventura o colaborar en el seu retorn creuant dos continents, aquí us deixem la seva web:

www.thegrassvan.com

Danke schön Max, Karol & Toby!!!